Si les parets parlaren
The CCCC (Center of Carmen Contemporary Culture), located in a thirteenth-century former convent in Valencia, holds the memory of its past uses and its relationship with education, art and craftsmanship. For a century and a half, the convent housed the School of Fine Arts San Carlos and the School of Arts and Crafts; however, history books only focus on narrating the architectural transformations.
Motivated by this context, this project aims to display the interweaving of individual and collective memory of the people who inhabited its classrooms —with the contradictions and paradoxes of modernity itself— through artistic practice, cultural mediation, and ethnography. Through these approaches, we can better understand the processes that have led us here —whether hegemonic or counterhegemonic—, intertwining and reflecting how teachings in art, and through art, have been woven.
Furthermore, this work proposes an educational resource through individual and/or collective listening to a sound archive and a visual archive (via photographs and documents), with the idea of fostering dialogue and reflection regarding the complexities of history and truth.
El CCCC (Centre del Carmen Cultura Contemporània) situat en un antic convent del segle XIII a València, té la memòria dels seus antics usos i la seua relació amb l'educació, l'art i l'artesania. Durant un segle i mig, el convent va albergar l'Escola de Belles arts Sant Carles i l'Escola d'Arts i Oficis; no obstant això, els llibres d'història només se centren en narrar les transformacions arquitectòniques.
Motivat per aquest context, el present treball té com a objectiu, mostrar la imbricació de la memòria individual i col·lectiva de les persones que han habitat les seues aules —amb les contradiccions i paradoxes de la modernitat mateixa—, a través de la pràctica artística, la mediació cultural i l'etnografia. Mitjançant aquests enfocaments, podem entendre millor els processos que ens han portat fins ací —ja siguen aquests hegemònics o contra hegemònics—, que s'entrellacen i reflecteixen com els ensenyaments en art i a través de l'art es van teixint. A més, aquest treball proposa un recurs educatiu a través de l'escolta individual i/o col·lectiva d'un arxiu sonor i un arxiu visual (a través de fotografies i documents), amb la idea de generar diàleg i reflexió en relació amb les complexitats de la història i la veritat.”
El CCCC (Centro del Carmen Cultura Contemporánea) ubicado en un antiguo convento del siglo XIII en Valencia, tiene la memoria de sus antiguos usos y su relación con la educación, el arte y la artesanía. Durante un siglo y medio, el convento albergó la Escuela de Bellas Artes San Carlos y la Escuela de Artes y Oficios; sin embargo, los libros de historia solo se centran en narrar las transformaciones arquitectónicas.
Motivado por este contexto, el presente trabajo tiene como objetivo, mostrar la imbricación de la memoria individual y colectiva de las personas que han habitado sus aulas —con las contradicciones y paradojas de la modernidad misma—, a través de la práctica artística, la mediación cultural y la etnografía. Mediante estos enfoques, podemos entender mejor los procesos que nos han llevado hasta aquí —ya sean estos hegemónicos o contra hegemónicos—, que se entrelazan y reflejan cómo las enseñanzas en arte y a través del arte se van tejiendo.
Además, este trabajo propone un recurso educativo a través de la escucha individual y/o colectiva de un archivo sonoro y un archivo visual (a través de fotografías y documentos), con la idea de generar diálogo y reflexión en relación con las complejidades de la historia y la verdad.”
